| UN EXTRAIT DE LA PIéCE (ACTE I, SCENE I.) (ROSE, FEMME DE LIOBET, A SA FILLE JULIE). : " Si coumo unqueui Zuli, ta maire a chà fei reno, /N'ei pas que lou trava li fase trop de peno, /Non ; aviso plus lèu moun bras agrabouna, /Moun eichino voutuo, moun couars amoulouna ; /Aviso mous chaveus blancs de veilhenge ; /Ma fouarço ei devenguo quelo de l'aroulenge /Que pleyo d'en pertout mai que s'arapo encar /A tout ce que sous deis, de leun pouan assincà. /Coumo ti, ma Zuli, un jour fuguèrou jueino /Tamben pareisse pas unqueui dessus ma coueino ; /Ai 'gu coumo ti mous diso-vuit printems ; /Coumo ti, outamben, aviou toutas mas dents ; /Ai 'gu tous bèus chaveus blounds, toun jéli petit moure, /Me marièrou, adiou e jueinesso e pleisis, /Adiou juos inoucens, adiou bravous leisis ! /Per mi, tout à n'un cop, doube lou mariage /Broulhèroun, sens tarzà, lou tracas dou meinage. ". TRADUCTION " Si comme aujourd'hui, Julie, ta mère parfois se plaint, /Ce n'es pas que le travail lui fasse de la peine, /Non. Regarde plutpot mon bras déformé, Mon dos voûté, mon corps replié sur lui-même ; Ma force est devenue celle de la clématite /Ployant de tous côtés, mais qui s'accroche encore /A tout ce que ses doigts de loin peuvent saisir. /Comme toi, ma Julie, un jour je fus jeune, Bien que cela ne paraise plus sur mon visage ; /J'ai eu comme toi mes dix-huit printemps, /Comme toi aussi, mes dents, je les avais toutes. /J'ai eu ta belle chevelure, ton joli petit minois ; /Mais plus vite que le vent ce beau temps s'enfuit. /Je me mariaI, adieu et jeunesse et gaieté, /Adieu jeux innocents, adieu charmants loisirs ; /Pour moi, tout à coup, avec le mariage /Apparurent sans retard les tracas de la vie commune. " EXTRAIT DE L'ARTICLE DE LOUIS MOUTIER du n 193 (mai 1895) du journal La Croix de la Drôme : " Quant à la pièce de M. Almoric, nous voudrions pouvoir en donné une analyse détaillée, mais l'espace nous manque. Disons seulement que l'auteur s'est surpassé lui-même. Son premier soin en facturant ces 1200 vers, a été d'en bannir toute espèce de mot français habillé à la dauphinoise. Par là, il est entré tout à fait dans la voie félibréenne, en maniant ainsi la langue de son pays avec un rare talent. Les vieux mots, les comparaisons champêtre, les proverbes sentencieux, tout cela se trouve semé à profusion dans la pièce qui porte le titre de Nouananto-n˜u. " ARTICLE DE CRISTIAN RAPIN parue dans le n 67 (prima de 1999) de la revue LO LUGARN : " [Gatien Almoric] nasquèt en 1858, a Chabrilhan, pichona vila de Droma vesina de Crest, e moriguèt en 1945. Lo Nonanta-nou es una pèça de 3 actes e es escrita en vèrses. Lo dialecte es lou bas daufinés de la val de Droma. Part un nombre fort reduch de mots locals lo tèxt es aculhent e prova un cop de mai que l'occitan de la periferia es pas brica reguèrue ni mai escur quan l'autor cerca pas a tota força a s'embarrar dins un micro sistèma. La pèça, editada en 1897, foguèt creada en 1895 e coronada del Grand Prèmi de teatre als Jocs Florals de Montpelhièr de julhet de 1896. La lenga, de tonalitat populara sens excès, es agradiva e garruda. I avèm dos tèrmes de la lenga trobadorenca que se son perpetuats dins lo rodol (de ço que sabèn de sa vida, lo Gatien legissia pas los trobadors) : " gençar " e " amaire ". " Gençar " que, dins la lenga modèrna, significa " adomengir, matar ", es emplegat aqu' dins lo sens classic de " apolidir " : Ma Zuli portaria de flors e de ribans ; /Aquo la gençaria dins sei dètz-e-uech ans (1,5). quant a " amaire ", es emplegat dins lo sens de " aimant " : Sarra-me sus ton cor amaire (1,5). Fora d'aquo sens tombar dins la subrecarga que, trop sovent, vendrà de règla, la lenga es expressiva e colorada. " Far un discors " se ditz " far una alenga " : De nos faire una alenga avètz agut pres enveja (II,6). " Riblar un afar ", per " terminar " parla solet. Lo demoni es " l'Aversièr " : Vole, s'es pas verai, que l'Aversièr m'escrase ! (II, 9). " Aisir " dins lo sens d' " ajudar ", es senhalat per Alibert mas pauc emplegat. Caquelà lo vesèm emplegat dins aquela accepcion : Aqu'es fach dins lo biais d'aisir la paura gent /Que trop sovent ailàs ! se troban sens argent (I,5). Un darrèr exemple mas cèrtas pas l'ultime que se poiria citar : " entrencar " dins lo sens de " metre en obra " : E me sovène encar de dos grans estafiers /Qu'avian entrencat un plan d'aquela mena (I,5). [.] Es important de senhalar que lo tèxt es presentat dins las doas grafias, classica e mistralenca, e qu'es acompanhat d'una traduccion francesa. Remerciem l'editor, corrector e adaptator per aquel trabalh serios e util que participa del trabalh de reequilibratge geografic de la produccion occitana. " ARTICLE DE JAN-GLAUDI ROUX du n 73 (febrié de 1999) de la revue LI NOUVELLO DE PROUVENCO : " SABES QUE LI RARO DE PROUVENCO van au dela di raro de de la regioun dicho Prouvènço-Aup-Coustièro d'Azur ! Remounton luen en Droumo qu'aquéu païs fuguè, à passa tèms, uno terro qu'apartenguè i Ramoun Toulousan, quouro segnourejavon sus lou Marquisat de Prouvènço. La lengo es encaro vivo en Droumo Prouvençalo. Au siècle darnié, un felibre, Gatien Almoric (1858-1945), empurè de longo la reviscoulado prouvençalo dins lou parla de soun brès, sa lengo doufinenco. [.] Matha Perrier, editour à Chabeuil, vèn d'aguè la flamo idèio de tourna edita " Lou Nouananto-Nou ", d'après l'edicioun ouriginalo de 1897. A'gu, tambèn, lou respèt dou tèste ouriginau bord que " Lou Nouananto-Nou " es presenta dins la grafio mistralenco dou parla doufinen, segui de soun asatacioun en grafio classico. " Lou Nouananto-Nou " es uno coumèdi en tres ate que se passo dins l'oustau de Lioubè, proumié conse d'un vilajoun, emé Zuli, Sinsou lou gardo, lou cor di counscri que de longo vanègon en cantant : " Veici, veici lou maire dou vilage, / Ei mai lou rei /De sous parei ; /Aco n'ei pas un petit badinage, /A sous ginous /Courben nous tous ". Aurès devina que " Lou Nouananto-Nou " es pas uno pèço de tiatre pèr faire ploura ! Tiro soun noum de la counfusioun que i'a dintre li dos chifro, 99 e 66, que seguènt coume se legisson, se podon prene l'uno pèr l'autro. E quouro s'agis de gagna au loto. " |